PRIMER ALBÍ EN CREUAR L’ESTRET DE GIBRALTAR

Written by admin on . Posted in Entrevistes, Sin categoría, Triatlón

L’atleta paralímpic català Daniel Llambrich s’entrena amb 3 atletes més a Barcelona per creuar nedant l’Estret de Gibraltar al juny

Aquest perillós repte vol posar en relleu el drama dels refugiats que diàriament intenten creuar l’Estret fugint de la fam i la guerra

Febrer, 2017

Des de fa mesos, l’esportista paralímpic Daniel Llambrich s’entrena durament i de forma regular a Barcelona amb els seus companys d’equip amb la voluntat de convertir-se en el primer albí de la història en creuar l’Estret de Gibraltar nedant. Llambrich, que sempre ha treballat molt dur per a superar-se, es planteja aquest gran repte en el 25è aniversari dels JJOO de Barcelona, en els quals va obtenir una medalla de bronze en els 400 metres lliures de natació.

L’esportista, que pateix una discapacitat visual del 90%, assumeix aquest desafiament al costat de tres esportistes amateurs: Arnau Rueda, Iván Hidalgo i Pol Bremón. Els quatre membres de l’equip formen part del club triatló Fasttriatlon.

20 anys com a esportista d’elit

El paratriatleta Daniel Llambrich ha estat considerat esportista d’elit durant quasi dues dècades. Va començar la seva carrera esportiva com a membre de la Selecció Espanyola de Natació de Cecs i Deficients Visuals (FEDC). Als Jocs Olímpics de Barcelona de l’any 1992 va obtenir la seva primera medalla de natació, un bronze als 400m lliures. Després d’aquella data històrica, Llambrich ha participat en 4 edicions més dels JJOO, (5 participacions en total), ha obtingut 7 medalles en els Mundials de natació i ha estat dues vegades campió Mundial d’aquatló a Londres 2013 i Chicago 2015.

Llambrich, nascut a l’Hospitalet de Llobregat i resident a Barcelona, als seus 41 anys, casat i amb una filla, vol fer un pas més enllà i demostrar que la seva discapacitat no l’impedeix assumir un repte tan ambiciós i extrem com el de creuar l’Estret de Gibraltar.

L’albinisme, genètica i destí

Les persones albines tenen una absència congènita de pigmentació (melanina) en ulls, pell i pèl. En les persones no-albines, els melancits transformen l’aminoàcid tirosina en la substància coneguda com melanina. Aquesta es distribueix per tot el cos, donant color i protecció a la pell, als cabells i als iris. Quan el cos és incapaç de produir o distribuir aquesta substància, es produeix la hipopigmentació, coneguda com a albinisme. La melanina se sintetitza després d’una sèrie de reaccions enzimàtiques (ruta metabòlica) per les quals es produeix la transformació del mencionat aminoàcid en melanina per acció de l’enzima tirosinasa.

Aquesta discapacitat que aparentment pot semblar lleu, en realitat significa que en Daniel no pot fer vida normal. Pateix una discapacitat visual severa, amb una visió de només el 10%. A aquest fet s’hi afegeix la seva total desprotecció contra el sol, un greu problema en una travessa com la que es planteja fer en ple mes de juny.

Els perills d’aquest repte

Tot i que la distància més curta (14,4km) per creuar l’Estret de Gibraltar és des de la Punta d’Oliveros (Espanya) fins a Punta Cires (Marroc), el cert és que per les característiques d’aquest pas no és l’itinerari més adequat per creuar nedant. De fet, la majoria d’intents es realitzen des de l’illa de Tarifa i fins les proximitats de Punta Cires, on la distància oscil·la entre els 18,5 km i els 22 km, el que suposa entre 4 i 7 hores nedant. Això es deu a la influència dels forts corrents marins que dominen l’Estret i que poden arribar als 5,5 km/hora.

Durant la travessia, es creuen zones de 1000 metres de profunditat amb uns corrents d’intensitats, temperatures i salinitats molt diverses, fet que dificulta el repte.

Un altre factor important a tenir en compte és el tràfic de vaixells de mercaderies. L’Estret de Gibraltar és una de les avingudes marítimes més transitades del món, amb més de 300 bucs diaris comptabilitzats; sense comptar amb els ferris i les embarcacions esportives i de pesca. Aquesta alta densitat de tràfic marítim és un greu perill per als nedadors, com també ho són les onades que aixequen, que afegeixen encara més dificultats als nedadors.

Objectiu

Els quatre membres que conformen l’equip busquen donar a conèixer el seu repte perquè, com a apassionats que són del mar, els trenca l’ànima veure com el mar Mediterrani s’ha convertit, des de fa anys, en un pelegrinatge d’embarcacions. Barcasses plenes de nens, dones i homes que fugen de la fam i l’horror i es llancen a la mar amb l’esperança d’arribar a terres europees amb vida i poder construir un futur millor, que massa vegades no és cert.

Si voleu posar-vos en contacte amb Daniel Llambrich i el seu equip per a concertar entrevistes o per a més informació ho podeu fer a:

Mail: estrechopadi2017@gmail.com

Tlf: 669795441

————————————————————————-

Biografies dels altres membres de l’equip

Pol Bremón, de 50 anys, és gallec de naixement però català d’adopció. És nét de nedadors. Apassionat de l’esport en general, va descobrir la modalitat de triatló per casualitat fa dos anys i a gaudir de la natació en aigües obertes.

Iván Hidalgo, de 34 anys, de San Boi del Llobregat és enginyer informàtic. Des de petit va sentir una gran atracció cap a l’esport, va practicar gimnàstica artística, natació, rugby, tenis y sobretot futbol. Una lesió greu en el turmell el va obligar a separar-se temporalment d’aquesta passió. Després d’uns anys d’inactivitat va descobrir que el triatló li permetia seguir gaudint de l’esport, especialment la natació.

Arnau Rueda, 41 anys, enginyer civil de Barcelona, autònom a la recerca de nous projectes. Amant de la muntanya, va practicar l’escalada durant més de 15 anys, és un enamorat del busseig i de córrer maratons i sobretot l’apassiona nedar al mar. Es va iniciar en el món dels triatlons fa poc més de dos anys. Gaudeix compartint els seus somnis amb els altres companys.

Trackback from your site.

Leave a comment

Copyright © 2013 Daniel Llambrich Gabriel
Webmaster | HTML5 - CSS3