Biografia

Daniel Llambrich Gabriel
Vaig arribar al món, amb 3.700 generosos grams de pes corporal un divendres 14 de març de 1975 a l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona. Encara que ben aviat ens vam traslladar a l’esquerra de l’Eixample, on em van criar i educar fins aquests dies.

Em caracteritza una condició genètica anomenada albinisme, on hi ha una absència congènita de pigmentació (melanina) en ulls, pell i pèl. En les persones no-albines, els melancits transformen l’aminoàcid tirosina en la substància coneguda com melanina. La melanina es distribueix per tot el cos donant color i protecció a la pell, al cabell i a l’iris dels ulls. Quan el cos és incapaç de produir aquesta substància o de distribuir-la, es produeix la hipopigmentació, coneguda com albinisme. La melanina es sintetitza després d’una série de reaccions enzimàtiques (ruta metabòlica) per les quals es produeix la transformació del mencionat aminoàcid en melanina per acció de l’enzima tirosinasa.

Les persones albines tenen aquesta ruta metabòlica ja que la seva enzima tirosinasa no presenta activitat alguna o molt poca (tan poca que és insuficient), de manera que no es produeix la transformació i aquestes persones no presenten pigmentació.

Això fa que pateixi una discapacitat visual severa (>80%) i problemes greus amb la llum solar, de la qual intento protegir-me, sobretot a l’estiu. Malgrat tot, no va impedir que aquest nen practiqués infinitat d’esports de manera quasi hiperactiva, encara que fos per emular al meu germà gran que em vaig decidir per l’aigua i les piscines.

Vaig aprendre a nedar en els cursos extra-escolars i no va ser fins els 15 anys que vaig saltar als entrenaments de competició i els meus primers campionats nacionals. A l’any següent, el meu primer Campionat internacional (europeu) i…

…i l’espiral aqüàtica va continuar amb numerosos campionats, èxits, medalles, somriures, fracassos, llàgrimes, suor, frustració, treball, estudis i un llarg etc.

destacaria per sobre de tot les meves dues medalles olímpiques a Barcelona 1992 i Atenes 2004 i la participació en 5 jocs, sense oblidar ni menysprear mundials, europeus, opens internacionals, nacionals, etc.

després dels jocs Paralímpics de Beijing 2008 vaig decidir seguir amb la pràctica esportiva multidisciplinar, sense ànim de competir, fins que vaig descobrir el món del triatló. La natació, el ciclisme i el running s’han convertit en la meva nova pasió.

I aquí estic, cargat d’il·lusió i molt motivat, amb nous i interessants reptes i amb els Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro 2016 a l’horitzó!

Copyright © 2013 Daniel Llambrich Gabriel
Webmaster | HTML5 - CSS3